Mapa web Contacte Cercador

Productes típics de le Terres de l'Ebre

 

Productes típics frescos

carxofa del Delta de l'Ebre

El seu cultiu es va impulsar durant la segona meitat del segle passat, junt amb altres conreus de regadiu. La varietat més cultivada és la Blanca de Tudela, molt tendra i gustosa. Es menja amanida, arrebossada, bullida, a la brasa, farcida, guisada, sofregida, etc. La Festa de la carxofa, organitzada a Amposta, és una bona ocasió per degustar-la.

 

Cabra blanca

És molt apreciada la qualitat de la carn dels seus cabrits i crestons, una carn tendra, compacta i de gust intens. Els principals ramats es concentren avui a Horta de Sant Joan, el Perelló, Prat de Compte, Rasquera, Tivenys, Tivissa i Tortosa. L'escabetx de crestó, rescatat de l'oblit a la Terra Alta, és un plat tradicional que té de nou un gran renom.

 

anguila

És un peix que habita les aigües del Delta i que ha estat capturat per al seu consum des de l'edat mitjana. Es pesquen els exemplars adults i també les angules, de menys de 10 cm. Es cuina a la cassola amb suc, amb arròs, amb pèsols, etc. La cuina del Delta ha recuperat el xapadillo: l'anguila oberta i assecada al sol, conservada amb sal i pebre roig.

 

llagostí

És potser el producte marítim més conegut i apreciat de les Terres de l'Ebre. Es captura principalment a l'estiu, coincidint amb el seu període de reproducció. Resulta excel·lent com a ingredient d'un gran nombre de plats, però, la seva qualitat fa possible fins i tot una de les receptes més típiques i senzilles: el llagostí torrat, fet a la planxa sobre sal grossa.

musclo

Destaca per la seva carn ferma i exquisida, que assoleix la grandària òptima a l'estiu. La seva qualitat la garanteixen tant els nutrients de les aigües del Delta com l'acurat procés de depuració que se li aplica. Es consumeix sobretot al vapor i a la marinera. Sant Carles de la Ràpita organitza una diada que n'ofereixen degustacions populars.

 

ostró

La seva producció es va iniciar i es manté de forma complementària a la dels musclos, amb els quals constitueix la cria i producció de marisc més destacada del Delta. La seva carn, fina i molt gustosa, es consumeix fresca, sense cap tipus de manipulació. A l'Ampolla i Sant Carles de la Ràpita es fan diades, que n'ofereixen degustacions populars.

 

cireres

És una fruita dolça excel·lent. A la Ribera d'Ebre destaquen les cireres primerenques, especialment les de la varietat Burlat, que és la més cultivada. És una fruita selecta. A la Terra Alta i la Ribera d'Ebre és molt típica la coca de cirera; la Festa de la cirera, organitzada anualment a Miravet, és una bona ocasió per degustar la coca i les varietats.

 

mel

L'elaboració de mel a les Terres de l'Ebre és antiquíssima. Aquesta té lloc a l'hivern, i els tipus de mel més importants són la de taronger i la de romaní, que han assolit una gran qualitat. D'entre totes, destaca la mel del Perelló, població que és la primera productora de mel de Catalunya, i que organitza anualment una fira dedicada a aquest producte.

 

productes típics elaborats

pa tallat

Antigament, es trobava entre els molts pans singulars que s'elaboraven al territori. Avui, és encara un pa quotidià, que es consumeix a taula. És allargat, de color blanquinós, molt prim i cruixent, amb petites incisions a la part superior. El seu gust i aroma són més intensos que els de les barres de pa comú, tot i que les matèries primeres són idèntiques.

 

baldana d'arròs

És l'embotit càrnic més popular i conegut del territori. És de color negre vermellós, i es fa farcint un budell amb sang de porc, arròs, cansalada, pebre negre i sal, que es relliga en petites porcions allargades. De vegades duu pinyons. Es menja fregida, a la brasa i a la planxa, amb diferents acompanyaments. Són molt típiques les baldanades populars.

 

baldana de ceba

Es tracta d'una variant de l'embotit anterior. És un poc més petita, i aprofita la sang i les carns greixoses del porc. Es també de color negre vermellós, i es fa farcint un budell amb sang de porc, ceba, pebre negre i sal, que després es relliga en petites porcions allargades. Es pot menjar fregida o a la brasa, però és molt freqüent posar-la a l'escudella.

 

vimblanc

El és un vi dolç, tradicional i molt apreciat, que té regust de mel. Actualment, la seva producció es troba en procés de rellançament, especialment a Vinebre. S'elabora amb vi blanc, antigament fet amb raïm de la varietat Garnatxa i avui amb la Macabeu. El vimblanc conserva sempre el sabor intens que el caracteritza i adquireix amb el temps major dolçor.

 

Panoli, caoca de panoli

És una coca petita i ensucrada, més o menys tova, circular, plana i trencallosa, segons la població. Antigament s'elaborava i es venia per finançar les festes majors, de barri o de carrer, avui es ven o reparteix de forma tradicional, assenyalant l'inici de les festes majors. Es fa amb oli d'oliva, farina, sucre i matafaluga. A Amposta la matafaluga es posa en gra.

 

pastisset de cabell d'àngel

És el dolç més conegut i representatiu del territori. La tradició popular situa el seu origen en un concurs convocat, el segle XI, per un governant de Tortosa, llavors sarraïna. És una pasta seca, molt saborosa, ensucrada per damunt, feta amb oli d'oliva, farina, sucre i aiguardent, farcida amb confitura de cabell d'àngel i de moniato, i avui també de mató.

 

coqueta panadò

És una pasta típica de la Terra Alta. És similar al pastisset, però més petita i de més alçada. També té forma de mitja lluna, i acaba amb un petit cordó, anomenat cresta. És també seca, ensucrada per damunt, i molt saborosa. S'elabora, des de molt antic, amb oli d'oliva, farina, sucre i aiguardent, i es farceix amb confitura de cabell d'àngel.

 

coqueta de sagí, ensaginades, corassons

Són unes pastes seques, petites i cruixents, que antigament es feien per festes majors. Avui es fan tot l'any, amb sagí (llard), sucre, farina i ous. Adopten diferents formes, segons el motlle que s'empri en la seva elaboració: les més tradicionals són les de forma de flor, d'estrella o de cor, a aquestes en algunes poblacions també se les anomena corassons.

capseta, ametllat

És una pasta seca, dolça i de textura fina i molt trencallosa, típica arreu del territori. Es fa amb ou, a punt de merenga, mesclat amb ametlles torrades, més o menys trossejades. Es cou i es ven dins d'una panereta de paper, similar a la que s'utilitza per a les magdalenes. Antigament, era només un producte festiu, que avui s'elabora durant tot l'any.

 

cóc de brossat

Originàriament típic de Tortosa, s'elabora fent primer una base de pasta, feta amb oli d'oliva, farina, ous, llet i sucre, que després de cuita, es cobreix amb brossat prèviament mesclat amb sucre, ous i pell de llimona, finalment gratinat. És poc gruixut i, com el brossat (mató), que s'obté a partir de la llet de cabra, cremós i de gust molt suau.

 

cóc de massanes de l'agredolç

És un dels cócs més populars del territori. S'elabora per les voltes de Sant Joan, que és quan són a punt aquesta classe de maçanes (pomes). La resta de l'any, es fa amb pomes àcides. És una mena de pa de pessic, allargat i gairebé cobert de trossos de poma sense pelar, de vegades amb canyella. Té una textura tova i un sabor agredolç molt característic.

 

periquillo d'ulldecona

És una pasta aplanada, de forma de rombe i aspecte cargolat, típica d'Ulldecona. S'elabora amb ou, sucre, farina i matafaluga, que és la que li dóna el seu gust anisat característic. Es cou en forn de llenya i se li afegeix després una capa de sucre, que es frega amb els dits. Com és una pasta molt seca, la seva conservació es prou llarga.

 

rollets, rodots, redots

Avui se'n fan tot l'hivern, però antigament es feien només per Nadal. S'elaboren amb oli d'oliva, ous, farina, sucre, llet i aiguardent, avui sovint substituït per anís. A Ulldecona són molt típics els anomenats del secret, que són molt blanquinosos, degut a la capa de sucre que els cobreix. Com són secs, la seva conservació és prou llarga.

 

garrofetes del papa luna

La tradició popular diu que són una creació del cuiner del Papa Luna, Benet XIII, mort als 93 anys, amb la qual va resoldre els seus greus problemes estomacals. Són típiques de Tortosa, de color groc, petites i sobretot molt lleugeres. S'elaboren amb farina, ous, sucre, essència de llimona i sagí. El nom els ve de la seva forma, que recorda una petita garrofa.

 

punyeta de roquetes

És un producte creat a Roquetes, fa unes dècades, seguint les fòrmules tradicionals de la rebosteria del territori. És de forma circular, amb la vora acabada amb un cordó, i una ametlla a la part superior.
La pasta es fa amb oli d'oliva, sucre, mistela, anís i farina, i el farciment incorpora ous, sucre, llet i ametlles. La seva qualitat li ha donat una gran difusió.

 

torró de xerta

És un producte elaborat a Xerta, des de fa més d'un segle, seguint les fòrmules tradicionals. Presenta una forma circular molt característica, que li dona les dos neules entre les que es posa, encara calenta, una massa blanquinosa feta barrejant avellanes torrades, mel, sucre, clares d'ou i canyella que, un cop freda, és gustosa i molt trencallosa.

Destaquem